dimarts, 6 de setembre de 2011

Neix desaCORd

Fa alguns mesos que un grup de persones treballem en la creació d’un cor de cançons revolucionàries, entenent l’adjectiu en el sentit més ampli de la paraula. Poden ser subversives les lletres que parlen d’amor, de la vida quotidiana o de la cultura d’un país.


Cantar es converteix així en una forma d’activisme inclusiva i molt present als carrers. Som un grup que acull tota l’esquerra ideològica, des de la institucional fins als corrents anarquistes, passant per tots els moviments que treballen per una transformació social progressista.


Ens inspirem en el Coro da Achada, de Lisboa, que neix per recuperar la figura de l’artista Mário Dionísio però que canta també versions de temes portuguesos i estrangers, a més de musicar poemes d’altres autors.


La música crida l’atenció de les persones que passen pel carrer i les acosta escoltar-la. És també una forma de crear cohesió i alegria dins dels moviments d’esquerres, i d’engrescar-los tant en els moments de festa com en els que són una mica més difícils.


Esperem també les vostres veus: som un cor popular que està obert a totes les edats i no es necessita cap coneixement musical, només ganes de cantar.


Participar-hi és totalment gratuït. Si saps tocar algun instrument, porta'l i si tens ganes de cantar alguna cançó concreta, proposa-la.


Si penses que les cançons revolucionàries tenen un sentit, si tens ganes de cantar, si vols conèixer la música que neix amb les lluites socials i culturals... ens encantarà comptar amb la teva veu!



Pior que não cantar

é cantar sem saber o que se canta


Pior que não gritar

é gritar só porque um grito algures se levanta


Pior que não andar

é ir andando atrás de alguém que manda


Pitjor que no cantar
És cantar sense saber què es canta

Pitjor que no cridar
És cridar només perquè un crit s’alça en algun lloc

Pitjor que no caminar
És caminar darrere d’algú que mana

Mário Dionísio (1978)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada